 |
Berna Blanch va nàixer fa quaranta anys
a Catarroja. Li agrada sentir la bellesa, els dies de sol i caminar per a omplir-se
de paraules. Cansat d’escriure
en solitari, fundà el Cercle Poètic Argila de l’Aire
amb uns pocs desconeguts. Junts s’han
passat quinze anys fent soroll i diverses activitats literàries. Fruit d’aquest
treball i amb Ana Pastor edità Diàfora, una revista de creació que ha procurat
fer arribar a molta gent.
Ha guanyat el certamen literari d’Almussafes,
el Josep Maria Ribelles de Puçol, el Josep Fàbregues i Capell de la vila de
Sallent de Bages, el de creació poètica de Paiporta, i el Ciutat de Torrent. Ha
publicat els llibres Els buits que camine, edicions Germinal; La
claror del llamp, editorial Bròsquil; El baf de l’espill,
també en l’editorial
Bròsquil; Arran de terra, editat per l’ajuntament
de la vila de Sallent; La llum antiga, a Tàndem Edicions, i Incorpòria,
en l’editorial
Tabarca.
Actualment du en el cap idees difuses i
segueix buscant el sol des de Torrent. El seu darrer poemari, El tacte del
reflex, no té un títol metafòric: els poetes poden tocar coses que
materialment no poden tocar-se. No és màgia, sols cal sentir-les i allargar les
paraules. |
