|
Barcelona, 1949
Si hagués après
alguna cosa important, se’n recordaria. Furga en la memòria. Col·loca fitxes
damunt de la taula el més ordenades que pot. Si aconseguís recordar les
regles, seria més fàcil. Mira de treure’s de sobre el doble sis que se li
enganxa als dits com un imant. Ha escrit, ha publicat, però no se’n recorda.
Aigua, plom i un vent de cendra. Assaja el melodrama amb referents i situacions
reconeixibles. Hi ha una poma amagada darrere l’armari que gairebé ningú no
intuïrà, se’n confondrà l’olor. El seu pare morí en un d’aquells
quatre llits poc després d’un sopar de Perifèrics. Però no, no se’n
recorda.
|
