|
Francesc Morera i Juan (Sabadell
1941-1990) va ser sempre un personatge desconcertant, no tant per la seva
desbordant capacitat d’entusiasme, sinó per la diversificació i la
discreció de les seves dedicacions.
Com a actor, forjat a la Joventut de la Faràndula primer, i després a la
Palestra, amb creacions memorables com el seu Arlequí-Trufaldí de El criat
de dos amos de Goldoni o el Polífono de Plet per l’ombra d’un ruc de
Dürrenmatt i a l’Aula de Teatre de l’Acadèmia de les Belles Arts, a
Manchester of Catalonia o Les Bruixes de Caldes, no va ser mai un simple
intèrpret, tot i deixar un segell personalíssim a cada interpretació, sinó
que hi aportava documentació i textos quan calia, i rigor i bon criteri
sempre.
La publicació del recull d’una bona part dels seus poemes –nítids, lírics,
sonors i musicals–, totalment inèdits, mostrarà ara una nova perspectiva
de la seva personalitat singular. |
