| Premi Montflorit de Narrativa 2010 |
Avui, dilluns 31 de maig, el jurat de la tercera edició del Premi Montflorit de Narrativa (2010) ha decidit declarar vencedor de l'edició d'enguany l'obra Manual de supervivència, presentada amb el pseudònim Remy. Un cop obert el sobre, hem constatat que l'autor és en Jordi Dausà i Mascort.
La novel.la, serà publicada abans de finals d'any i anirà inclosa a la col.lecció La Pal.las
|
|
Aquestes son les nostres darreres novetats |
  |
Baracoa no és un llibre. Són dos. I és també un projecte de pel·lícula basada en un llibre que està dins un llibre i que ha de ser el gran salt d’un personatge perdut.
L’Edgar Noi, un actor de pel·lícules taquilleres, acaba de llegir El tallista i engega la relectura amb el propòsit ferm de portar el llibre al cinema i invertir-hi una fortuna. Mentrestant, el Ròmul Perarnau, un tallista de fusta octogenari, encara paeix el goig d’haver vist la seva biografia escrita per la seva néta i publicada per una petita editorial valenciana.
En la seva tossuderia comença el viatge de tots dos cap a Baracoa, un nom que en aquestes pàgines significa més que un poble de Cuba i que una cançó d’Antonio Machín,
aunque no haya carretera.
|
Muriel Villanueva i Perarnau (València, 1976) és professora de Narrativa i responsable de Relacions Internacionals de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És diplomada en Educació Musical i actualment cursa estudis de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Fou guardonada el 1997 pel relat Els ulls de
Rita o la tendresa del món amb el Premi Goma de Nata de l’Ajuntament de Sagunt, que publicà l’obra el 1998. La seva primera novel·la,
Mares, i si sortim de l’armari?, publicada el 2006, ha estat ja traduïda a quatre llengües. La segona,
Jo toco i tu balles, fou guardonada amb el Premi de Novel·la Montflorit 2009 i publicada en aquesta mateixa col·lecció.
Baracoa és la seva tercera novel·la.
El seu avi,
Ròmul Perarnau Martínez
(Borriana, 1926), és un tallista en fusta ja jubilat. Als setze anys rebé el Premi d’Honor de Dibuix Artístic de l’Escola d’Arts i Oficis de València. Amb la seva dona, aixecà un negoci de marcs, motllures i talles que porta funcionant gairebé cinquanta anys al barri de Benimaclet i que ha esdevingut tot un referent a la ciutat de València. Actualment escriu poesia i segueix pintant. |
| |
|
El ball de gala és un relat de costums que passa l’any 1981 a Olot, coincidint amb la transició social. Amb personatges nostàlgics del Ball Pla, socis d’un club de tennis amb rancis privilegis; amb un president, militar lliberal i propietari rural que promou el canvi, mentre que el seu assistent ens explica els fets. Pel mig, entitats ciutadanes que lluiten per interessos oposats i un grup de joves atrets per la festa, el ball i els embolics sentimentals…
Novel·la coral escrita amb un interessant sentit de l’humor, que ens condueix amablement pel món recreat, fins a l’eclosió del ball de gala.
|
Josep Maria Conill, va néixer a Olot un migdia del quaranta-tres. Va fer el batxillerat a Figueres i l’enginyeria a Terrassa.
Ja fa anys que viu a Barcelona. Després de treballar a la indústria, va entrar a l’Ajuntament de Barcelona on ha tramitat llicències en el popular districte de Gràcia.
Rondant la cinquantena, va a classes de català, participa en cursets i tallers literaris, llegeix molt i molt… per acabar sent alumne de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
Guanya alguns premis literaris de contes i El ball de gala, és la seva primera novel·la.
|
|
| |
Novetats de les publicacions del Centre UNESCO de Catalunya -Unescocat i Montflorit Edicions |
 |
Informe sobre el desenvolupament humà 2009
El nostre és un món molt desigual. Per a moltes persones que viuen al
món en via de desenvolupament, deixar enrere la seva ciutat o el seu poble
natal pot ser la millor opció —de vegades l’única— per millorar les seves
oportunitats de vida. La mobilitat humana pot ser molt eficaç per millorar
els ingressos particulars i familiars, l’educació i la participació, i per potenciar
les perspectives de futur dels seus fills, però té un valor més gran: poder
decidir on volem viure és un element clau de la nostra llibertat.
|
 |
La gestió de la diversitat lingüística i els processos de pau
Aquest llibre contribueix a debatre la relació entre la diversitat lingüística, els processos de pau i la prevenció de conflictes, un camp nou en les ciències del llenguatge que, suscintament, s’ha definit com a lingüística de la pau. Els diversos autors palesen la necessitat que la qüestió de la diversitat lingüística ocupi el lloc que li correspon en els debats de les ciències contemporànies i en les polítiques dels estats respecte de les seves poblacions minoritzades, mitjançant entre d’altres, el desplegament dels drets lingüístics. Uns drets que tot i ser consagrats a les diverses legislacions nacionals i internacionals, poques vegades s’implementen i es gestionen adequadament, la qual cosa posa de manifest la precarietat de les democràcies i porta a l’esquerdament de la pau i de la justícia social, tal com el llibre documenta feaentment. Aquesta obra en el seu conjunt té la rara virtut de desenvolupar una mirada holística de la diversitat lingüística que reivindica els seus parlants des d’una perspectiva transdisciplinària, demostrant les seves connexions en diferents àmbits de la societat, allunyant-la de les perspectives reduccionistes que han caracteritzat l’abordatge dels fenòmens del llenguatge. Les contribucions aportades cobreixen un ampli espectre geogràfic i temàtic, inclouen països d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa, i tracten qüestions com ara l’educació entre poblacions indígenes, el dret consuetudinari, el vincle entre la llengua i el territori, la construcció de la identitat nacional, entre altres, totes elles fonamentals per a l’avenç d’una agenda més comprensiva respecte de la complexitat de l’ecologia humana, on es faci visible la diversitat lingüística i la seva connexió amb la pau i la resolució de conflictes. |
| |
