| Presentació a la llibreria ONA el proper dia 2 de març |
 |
| |
| Aquestes son les nostres darreres novetats |
| |
 |
Jo toco i tu balles és un concert a dues veus, el duet on un mim de les Rambles i una professora de piano llegeixen un pentagrama pretèrit on ballen les cordes i les portes, els graons i els passadissos, cartes esgrogueïdes, un arc i una faldilla arrugada sobre una butaca verda.. |
|
Muriel Villanueva i Perarnau va néixer el 1976 a València, i és Diplomada en Educació musical per la Universitat de València. Exerceix de professora a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2006. El mateix any va publicar l’obra Mares, i si sortim de l’armari? que ha estat traduïda en diversos idiomes. Va ser guardonada anteriorment amb el premi “Goma de nata” (Aj. de Sagunt) per l’obra Els ulls de Rita o la tendresa del món (1998) |
| |
 |
Blanc és oblit
El meu món és dins
quatre parets blanques.
Cada any les pinto de blanc.
Blanc és oblit. |
|
Roser Domènech Oliva
Llicenciada en Filologia catalana. Actualment viu i treballa a Barcelona.
Va publicar, durant tres anys, alguns dels poemes del seu primer recull poètic Dones i cigonyes a Singulars d’un plural, publicació de la Casa de Cultura de Girona (2000, 2001 i 2003). Del mateix recull ha publicat alguns poemes a la Revista d’estudis feministes Duoda nº30, 2006.
Ha recitat els seus poemes a la crida de poetes inèdits de Girona; a l’Slam poètic del bar Margarita Blue i a la llibreria Pròleg, ambdós de Barcelona; al Casal Marià d’Olot; a la Sala Municipal del Tint, de Banyoles, entre d’altres llocs.
Darrerament ha collaborat amb els seus poemes en propostes de moviment de cos de Rosa Suñer mostrant els treballs: Protegir l’escalfor al Festival Internacional de Performance de Barcelona Ebent 07 i Olor d’herba tallada presentat al Festival Ma Ma 08 d’art contemporani de Madremanya.
Actualment està acabant el seu darrer poemari: Teixeixo cortines d’aire.
Blanc és oblit és el segon recull poètic que escriu i el primer que li publiquen.
|
| |
 |
Districte V és el premi literari de narrativa breu convocat conjuntament pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), l’Editorial Montflorit i l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
El certamen està format per quatre categories: Microrelats, Joves escriptors, Relats en català i Relats en castellà.
El tema central és el Raval, el barri Xino, l’antic Districte V, entès com a nucli argumental, o com a escenari, tractat des de la ficció o la no-ficció.
|
Microrelats
La Dora
Amèlia Sánchez Cintas
Joves escriptors
La cama de fusta
Natàlia Cerezo Mármol |
Relats en català
Joaquín Costa, 37
Andreu González Castro
Relats en castellà
La máquina de pensar el cuerpo
Marián de la Chica Díaz |
| |
 |
En Josep M. Boixareu Vilaplana ens ofereix uns textos punyents que ens fan pensar en molts aspectes la nostra societat, amb la saviesa d’un lletraferit, culte, decidit i respectuós. El llibre que té a les seves mans és tan sols un recull d’articles que expressen, per tan, punts de vista de l’autor sobre temes diversos, però no tinc cap dubte que el lector hi descobrirà les preferències i «manies» de l’autor.
La imatge pot despertar sentiments, però no els explica. La paraula no tan sols els explica, sinó que en pot construir d’imatges. La paraula ha de ser viva perquè, en sí mateixa és signe de vida i d’identitat. L’escriptor, i per descomptat l’articulista, no pot pretendre ser del tot original i ha d’aprofitar la saviesa acumulada per la Història per a posar a disposició del lector els coneixements i opinions dels mestres en cada matèria. |
|
Josep M. Boixareu Vilaplana (Barcelona, 1940) resideix a Llerona, Vallès Oriental. Doctor enginyer industrial, editor i llibreter. Premi AIPET-2003 de periodisme especialitzat i tècnic. Va ser comissari de l’exposició “La indústria editorial catalana” que va tenir lloc a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007. És articulista d’opinió d’EL 9 NOU i col·laborador de varies revistes culturals i blogs .Ha publicat els llibres: Fills, arbres i llibres (2005), Territori, cultura i societat (2005), el poemari Records i paperets (2006), Viure, reviure i pensar (2007) i Dietari d’estiu amb pinzellades de tardor. |
| |
 |
L’Eduard Riera va néixer a Barcelona el 1976 i quan tot just tenia nou anys ja li tocava preparar el dinar per a ell i la seva germana gran, que tot sovint convidava les seves amigues a tastar els guisats del petit xef. De totes maneres va ser anys més tard, a les ordes d’una gran cuinera, com era la seva àvia materna juntament amb els estudis que va cursar a l’Escola Superior d’Hostaleria de Catalunya, quan va descobrir la gran riquesa que s’amaga darrere d’uns fogons. Tocat per una golafreria familiar, va comprendre que el bon menjar fa feliç la gent i això és un dels seus grans reptes. Durant els anys que va treballar en hotels i restaurants, el que més l’omplia era la satisfacció dels clients.
Més endavant, la tasca de dirigir la col·lecció “Els cinc sentits” li va fer descobrir la necessitat de treballar les cuines més diverses i al servei de col·lectius concrets. |
L’autor d’aquest llibre va conèixer de prop algunes persones amb intolerància al gluten i el primer element de frustració es va convertir en una provocació sana. Va entendre que la imaginació és l’únic límit que tenen els celíacs a l’hora de gaudir menjant. Bé, això i l’absència de gluten en els seus àpats, però aquest fet puntual no havia de ser un impediment per continuar menjant per plaer, amb la família i els amics. I per aquest motiu va decidir fer aquest llibre que teniu a les mans.
Per començar una introducció a la dietètica i al món dels celíacs, orientarà els lectors en els trets fonamentals de l’alimentació. La segona part és un recull de receptes de tota mena, on el més important ha estat que els plats resultants siguin apetitosos per a tothom, i que els celíacs mengin amb alegria. |