(c) Guillem Bou Bauzà
Editorial Montflorit. Trobador, 4. 08290 Cerdanyola del Vallès
Disseny coberta: Jaume Brey
Imprès a Gramagraf, SCCL. Sant Joan, 22. Santa Coloma de Gramenet
ISBN: 84-931562-3-X
D.L. B-32888-2000
Les
dades que l’autor aporta sobre l’Escola de Policia de Catalunya
solen ser precises i il·lustradores: des de l’anècdota, gairebé
inicial, de com liquidar dues vaques moribundes que col·lapsen el
Cinturó del Litoral, fins a les experiències de la Sala de Tir (“a
la Sala de Tir no ensenyem els futurs policies a disparar: els ensenyem
a conviure amb una arma”), la psicologia dels caporals fantasiosos,
d’una educadora social com la Marlès, la desfilada d’aspirants psicòpates,
de policies melancònics, intuïtius, tranquils, amb mà esquerra; les
susceptibilitats i malentesos quan un mal títol de programa pot al·ludir
al racisme de la policia... o aforismes genials, com la constatació que
pot fer més mal la prevenció que el delicte comès, o l’afirmació
salomònica d’un sergent: “un mort no és un mort fins que no ho diu
un sergent”.
En el
llibre, tot parlant de la feina dels policies, hi ha moments molt
tendres, com quan se’ns explica fins a quin punt les víctimes de la
prostitució infantil queden penjades del policia que els ajuda. I sentències
d’una saviesa envejable: “els grans lladres, evidentment, no és que
no els agafem, és que ni tan sols els reconeixem, encara que estiguem
sopant amb ells o veient-los pel televisor”.
|
